Setge de l'ambaixada iraniana a Londres

Setge de l'ambaixada iraniana a Londres

51° 30′ 06″ N, 0° 10′ 19″ O / 51.501705555556°N,0.17199444444444°O / 51.501705555556; -0.17199444444444
Tipus	presa d'ostatges setge de ambaixada
Part de	Arab separatism in Khuzestan (en) i Thatcherisme
Interval de temps	30 abril - 5 maig 1980
Data	5 maig 1980
Localització	South Kensington (Anglaterra)
Estat	Regne Unit
Nombre de participants	6 26
Participant	Democratic Revolutionary Front for the Liberation of Arabistan (en)  (segrestador) Special Air Service Regne Unit Peter de la Billière John Dellow Hugh Michael Rose John McAleese
Objectiu	Embassy of Iran, London (en)
Morts	2 5
Ferits	2
Nombre de detinguts	1

El setge de l'ambaixada iraniana va tenir lloc del 30 d'abril al 5 de maig de 1980, després que un grup de sis homes armats va assaltar l'ambaixada iraniana a Prince's Gate al barri de South Kensington de Londres. Els pistolers, àrabs iranians que feien campanya per la sobirania de la província de Khuzestan, van prendre 26 persones com a ostatges, inclòs el personal de l'ambaixada, diversos visitants i un agent de policia que estava custodiant-la. Van exigir l'alliberament dels presoners a Khuzestan i el seu propi pas segur fora del Regne Unit. El govern britànic va decidir ràpidament que no es concediria el pas segur i es va produir un setge. Posteriorment, els negociadors policials van aconseguir l'alliberament de cinc ostatges a canvi de petites concessions, com la retransmissió de les demandes dels segrestadors a la televisió britànica.

Al sisè dia del setge, els terroristes estaven cada cop més frustrats per la manca de progrés en complir les seves demandes. Aquell vespre van matar un ostatge i van llençar el seu cos fora de l'ambaixada. El Servei Aeri Especial Britànic (SAS) va iniciar l'"Operació Nimrod " per rescatar els ostatges restants, fent ràpel des del sostre i forçant l'entrada per les finestres. Durant l'atac, de 17 minuts, van rescatar tots els ostatges que quedaven menys un i van abatre cinc dels sis segrestadors. Una investigació va resoldre que el SAS no havia comés cap tipus d'infracció. L'únic terrorista que en va sortir viu va complir 27 anys de presó a la Gran Bretanya.

L'operació va ser la primera vegada que el SAS sortia a la llum i va reforçar la reputació del govern de Margaret Thatcher. El SAS es va veure ràpidament desbordat per la quantitat de sol·licituds d'accés que va rebre de persones encoratjades per l'operació i va ser molt demandats per múltiples governs estrangers per tasques d'assessorament. L'edifici de l'ambaixada, danyat per un incendi que es va iniciar durant l'assalt, no va ser reobert fins al 1993. La incursió del SAS, televisada en directe un vespre festiu, es va convertir en un moment determinant en la història britànica i va demostrar un impuls en la carrera per diversos periodistes; es va convertir en objecte de múltiples documentals i obres de ficció, incloent diverses pel·lícules i sèries de televisió.